12 mayo, 2008

MÍRAME...

4 comentarios:

G. dijo...

Cuánta actividad bloguera la tuya! Se nota que hay creatividad que desea ser EXPLOTADA (desde ahí he recuperado hoy de golpe). Muchas capas amontonadas de ti, una sorpresa constante. Q sepas q aún te sigo aunque no escriba demasiado ni en mi propio espacio. El exterior me exige demasiada energía... por voluntad propia, y eso es lo bueno. LLueva o haga sol. Sigue volando.

Sensestil dijo...

potser...

hi ha mil cicatrius a la meva pell,

potser cada una oculta un desengany,

potser no n'hi ha cap que trenqui el camí d'un altra,

potser el camí d'una mentida m'ha portat a trobar un somni,

imaginari, recreat en la por, subtilment tocat per la foscor.

Potser serà avui el primer dia que podre veure el sol,

potser serà avui que caminare per un altra camí,

amb la resaca de l´home que no ha dormit,

amb la força de l´home que no ha deixat mai de caminar,

amb la vida per davant que deixa enrera una mort,

una mort impossible de certificar,

una mort improvable d'un ésser virtual,

una mort... la seva mort...
la mort de qui?

ja no recordo qui era,
ja no recordo qui soc

nomes veig qui seré

qui, potser... seré.



------------------------------
asies nineta
:***

AlmA :) dijo...

Excesiva actividad diria yo... supongo que ya pasará... eso espero... o no!

El exterior es un lugar mágico en el que las hadas, los duendes y algún que otro humano despistado viven sin saber que comparten espacio... guardan su energía en una bolsita que esparcen cuando necesitan dedicarla a alguien o a algo o a mucho importante. El exterior es Pandora aunque su caja
vive entre el asfalto y el mar...
Estoy contenta de tus energías, me alegra esa sonrisa ante la ventana, ante el mar, perdido o encontrado.
Un besito viajero.

AlmA :) dijo...

Nino... és preciòs... gràcies vida...
Les has vist? Has vist les meves ales? no les perdo, quan s'amaguen sé on buscar-les, quan cauen tinc el loctite aquell que em vas comprar.
Ets un drac, recordes? Un de blau...
aquell qui calma. qui parlaria fins a la sacietat amb la veu pausada i l'esforç constant...Vam comprar tirites, les posarem si fa falta, ens les posarem com els nens quan tinguem "pupa".
Bondia.