Somric quan penso que... sóc feliç d'haver compartit molts moments amb persones que desperten un sentiment especial en la meva ànima, quan penso que he necessitat aprendre que "si pierdes, no pierdes la lección". Persones en les que he confiat, m'he deixat guiar per la seva llum, per les seves paraules, pel seu amor... Moltes vegades m'acompanyen sorgint espontàniament, en una imatge, una olor, un gest i... m'omple el somriure del record d'uns moments màgics. Just en aquests moments penso que, tot el camí fins arribar al mar, ha estat llarg, angoixós, irregular i moltes vegades inestable...però està ple d'arbres fruiters, és jardí ple de flors, un paradís que he procurat regar i cuidar al pas. De vegades no tan com hagués desitjat, altres massa i he ofegat los flors o no els ha agradat el clima... però estic contenta d'haver arribat a la platja per continuar deixant petjades, unes vegades lleugeres, altres profundes, i encara que s'esborrin i es confonguin, la distància hi serà, l'esforç, l'empenta del voler continuar caminant i aprenent.
Per que vull que les paraules no es quedin sense dir... per que vull que no es facin més nusos a la gola si alguna cosa he callat i m'ha fet mal... per que tinc coses a explicar i vull compartir un racó de la meva ànima. Sentiu-vos com a casa; he posat música, no la sentiu però fa olor a incens i les espelmes cremen.
Per que vull que les paraules no es quedin sense dir... per que vull que no es facin més nusos a la gola si alguna cosa he callat i m'ha fet mal... per que tinc coses a explicar i vull compartir un racó de la meva ànima. Sentiu-vos com a casa; he posat música, no la sentiu però fa olor a incens i les espelmes cremen.
6 comentarios:
Els camins que porten a la mar, porten tb pau a l'ànima. N'he seguit uns quants i encara queden moltes platges per disfrutar. És veritat que de tot se n'aprèn i al final la vida sempre es val un somriure. No deixis de desfer nusos de la gola.
Moltes vegades penso que... tinc coses a dir... que no pararia de xerrar mai... de tot, de qualsevol cosa i que sóc insaciable... en mi casa diría que "soy cansina" jejeje
A estones començo a donar voltes als pensaments... alguna cosa que penso no he fet del tot bé (molt sovint), alguna amiga que no he ajudat prou, algú que m'acompanya a qui no he abraçat tan com desitjaria...
y... arribo a la conclusió que mai tinc prou de moltes coses, que no tinc mesura, que tinc perfecció per moltes coses i molt poca cura per altres... que no oblido en alguns moments ni amb els anys i que.. em costa molt poc oblidar coses que tinc cada día i que em fan crèixer i que em fan somriure...
:)
Si, fa olor d'incens dels divendres.mmmmmm!!!
WAPAAAAAAAAAAAA!!!!! Un besito y una abraçada forta, forta!!!!
:)
Gràcies per viatjar fins aquí!
uau, m'ha agradat molt el que has escrit. El que sents, ho puc sentir jo també. És un sentiment molt intens. I com deia un proverbi hindú, cuidarem el camí que porta cap a l'amistat, perquè no hi creixin males herbes. N'estic convençuda. Una abraçada molt forta.
Rut.
Gràcies nina... ets una flor vermella esplèndida i exhuberant.
T'estimo. Un besito i... ens veiem aviat
Publicar un comentario